Mobiliari urbà

“Yo vine acá como mochilero, a finales de los 80, y no he vuelto hasta ahora. Lo que me gustaba de Barcelona era su desorden, su estilo europeo pero al mismo tiempo latinoamericano, muy latinoamericano. Hoy me sigue gustando, pero eso cambió totalmente. Parece una ciudad demasiado preocupada por la perfección, el mobiliario urbano novísimo y lo que piensen los demás“

Avui fa una setmana, o sigui divendres passat, es va fer un acte al Mirador del CCCB. Es tractava de la retransmissió en directe del programa Séptimo Vicio, de Radio 3, que cada divendres nit fa les delícies dels cinèfils; l’acte s’emmarcava dins del festival L’Alternativa.
Doncs en una entrevista col.lectiva en la qual hi participava també el productor i director de cine Lluís Miñarro, un membre del jurat del festival, mexicà i d’uns 40 i pico anys, va deixar anar aquesta frase/reflexió sobre aquesta ciutat que he posat més amunt i que, sense adonar-me’n, em va deixar pensant una bona estona. Hi ha moments dels últims anys en que m’he sentit molt aprop de les seves paraules. I he pensat molt, molt similar a ell, tot i la impossibilitat que em representa arribar com mochilero a Barcelona a finals dels 80. Hi heu pensat mai?

Un exemple recentíssim de nou mobiliari urbà (foto robada sense sentiment de culpa d'alguna web gairebé tant intrascendent com aquesta)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s