Possibles & impossibles

poema

“Y mientras vamos persiguiendo lo imposible, impedimos, con ello, que lo posible se convierta en realidad”
(Watzlawick, citat per Anders Engquist a Crecer como adulto)

La foto va ser feta en aquest món, a La Paz, Bolívia, un matí de gener de dos mil vuit a tres mil i pico metres d’altura. La frase de sota va ser escrita en un llibre i reescrita més tard en un altre, llibre que per cert he recuperat fa poc d’un altre món, el dels (meus) anys de l’Autònoma. Trobo que encaixen, o queden bé, l’una al costat de l’altra, la foto-frase i la frase-frase. Diria que prefereixo molt més allò possible que tota la resta d’utopies i impossibles junts. Bé, ho acabo de dir. Encara que no tinc tan clara la frontera, si hi és, entre aquestes dues opcions (o limitacions?). A tall d’exemple, el dos a sis del Clásico de dissabte passat no només va ser real, palpable, sino que va succeïr en aquest món, tot i que unes hores abans potser li hagués adjudicat el qualificatiu (manipulatiu? limitador?) d’impossible. Potser el poema també pot ser, en realitat, “algo que en este mundo sucederá”. No?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s