De sucre

(“Siempre se vuelve al primer amor”, deia Gardel. Jo hi torno, el meu primer va ser la poesia. Aquí en deixo una, feta fa “quatre dies” i que porta per nom De sucre…)


Abans:
Érem de sucre, més petits que ara.
Mai comptàvem a deu, no ho permetien.
Corríem, ens amagàvem,
apareixent quan volíem:
amos i senyors de les places.
La vida era plaer.
El joc, una ganga.

De l’edat de sucre a un regust més salat.
Un copy-paste arbitrari.
La complexitat és l’escenari.
Comptes a deu, a vint.
Comptes per tot
en un viatge sense retorn,
diries que no hi va haver passat.

Però:
Sucre, marbre, or, plata.
O bronze, coure, sorra, sal.
És igual.
Què importa el material
si no aprenc a mirar els ulls,
si no torejo els esculls,
si no ho dic a la cara?

A la cara, el què?
Doncs això, que jo sóc jo.
Que valc més que un milió.
D’euros, de pessetes,
de corones daneses.
Ei! No dic pas més que altres éssers.
Però fins aquí m’ha portat, l’evolució.
La pròpia, la del món. La de tots?

Tornar a ser de sucre,
És el que, per un dia, demano jo.

Anuncis

3 comments

  1. s

    hey elmisko,
    este es tu blog?
    não percebo nada de catalão.
    vi o comentário qeu deixaste no meu blog. beijinhos.

  2. xavi

    Ep!! ja saps que jo de poesia en se tant com de física nuclear, però això sona molt i molt bé!!
    Quan tornis de l’aventura quixotesca ja ho celebrarem!!

    Una abrçada
    xavi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s