Mai venen sols

Gairebé mai arriben sols. Molt sovint venen acompanyats, en bessonada, per dotzenes o en una multitudinària concentració (cent mil segons els organitzadors, dotze segons la Guàrdia Urbana, una minoria radical, i per suposat violenta, segons els Mossos i els seus caps). Ni cas. Són els grans protagonistes d’aquestes èpoques, no ofereixen treva i, de fet, ja fa mesos ja, imposen el que volen, quan volen i gairebé amb qui volen; els damnificats no poden demanar explicacions ni a l’administració ni al Síndic de Greuges ni al llibre de reclamacions de la vida (per cert, qui en tingui un exemplar, que me’n faci una còpia). Vamos, que campan a sus anchas, com potser ho dirien a les notícies d’Antena 3. Poden desaparèixer com per art de màgia, o de Paracetamol, però quan retornen de l’exili involuntari acostumen a entrar per la porta gran, demanen pas amb fermesa i es consoliden amb tots els ets i uts. Sabràs de què parlo. Els estornuts de tota la vida, per a mi a partir d’avui esternuts, tossuts, odiosos i rabassuts, feixistes de mena que no saps com han entrat però si que notes com surten. I, atxim, com surten, tu. Deixa’m mocar. Has dit salut? Mil gràcies, segons els organitzadors.

nosotros

Aquesta pintada, aprop del Passeig d'Andreu Nin a Barcelona, la podrien haver firmat, tranquilament, els meus esternuts (Foto: Elm Puig)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s