Profunditats

Un bus que de nit perfora mitja península s’atura en una àrea de servei totalment improvitzada. Un gitano fa palmes des dels seients de darrera, “no morimoh de frío, chofe”. El conductor remou les entranyes de la bèstia a la recerca de “loh calentadoreh”, que no xuten. On cojone seran? Un avi andalús de retorn al poble renega i fa baixar algun sant. Un que de sant sembla tenir-ne més aviat poc aprofita la jugada i surt a fer un cigarro. Sino es mor, diu. D’altres no ho diuen però ràpidament s’hi apunten: fumen com si haguessin de deixar de viure. Allò de l’Espanya profunda deu ser això… “Venga coño, que me estoy helando”, fa saber algú mentre el bus repren la ruta. L’escalfor, no ha aparegut. A les profunditats sol fer-hi fred.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s