Juanito

Jo també!
Foto: Elm Puig

Sóc a Barranco, un barri dels d’antany, allà on la ciutat deixa pas a l’oceà, damunt un dels tamborets d’un bar d’autor que sento cosmopolita però no venut.

Cosmopolita perquè, en l’angle de noranta graus que queda a la meva dreta, escolto la confluència del so dels vidres de gots plens de cervesa peruana en topar els uns contra els altres i un rum-rum permanent a diferents volums i en vàries llengües: castellà de Perú, castellà d’Espanya, anglès d’on sigui, i em sembla que també alemany d’Alemanya. Sense oblidar el meu diàleg interior en català, del de Girona, que en aquests moments jo també aporto a l’amalgama lingüística que tinc davant, en una metròpoli on majoritàriament no se sent altre llengua que la de Cervantes, això si, ben tunejada i adaptada al seu context amb accent propi, expressions autòctones i inconfusibles maneres d’estructurar la parla. L’angle que em queda a l’altre costat ara no el veig. Crec que l’escena no és massa diferent, l’acabo de creuar fa res.

Venut, no crec que ho sigui, perquè tot i atraure tota mena de personatges vinguts de diferents punts del globus, de barriades remotes de Lima i fins i tot d’orígens i posicions antagòniques, almenys en aparença, el Juanito és ell mateix, no li cal ser un altre bar ni tan sols tenir un cartellet que l’identifiqui. O posar preus d’altres països. O pintar les parets de blanc i comprar taules negres. O fer sushi. O el que t’imaginis que pot passar en altres bars d’altres ciutats cosmopolites que hagis pogut conèixer, que no seran poques, suposo. Algú haurà pensat Barcelona? Aquest local, en canvi, manté les essències del que un dia va ser, una antiga peña diuen que d’esquerres on se sentia proper el batec de sintonies afroperuanes, els debats de la intel.lectualitat d’una o vàries èpoques i la inspiració de la institució del folclor nacional, Chabuca Granda. Avui, en gran part com ahir, la cadència vital la posen les tertúlies improvitzades a les seves taules i cadires de fusta corcada, el Pisco i les chelas, que com corren!, el soroll que fa el Jamón del Norte en ser tallat per un ganivet dels de veritat. Les seves estanteries s’enfilen per les les parets, fent honor al seu nom original de bodega-bar: rotllos de paper higiènic, ampolletes d’Inca-Kola, paquetets de galetes dolces i maní salat, el que alguns coneixem com a cacauets. Serveixi això com a exemple/inventari dels abarrotes que les habiten. Una foto de San Sebastián-España reposa sola al costat dels articles en venda, com aniria a parar aquí em pregunto.

Juanito on action!

Foto per: Explorando Perú (Flickr)

Algunes de les parets són parets plenes de cartells, de cartells plens d’activitats per fer o anar: concerts de cumbia peruana, cursos de pintura plàstica, tallers d’escriptura creativa, obres de teatre underground. I un etcètera llarg. El resultat? Una mena de Loquo sui generis que informa a una parròquia intergeneracional plagada, em comenten, de la plana major de la bohemia limeña des de temps remots, els anys 30 del segle passat, fins a dia d’avui, fins el segon exacte en que jo escric o en que tu ho llegeixes, que no és el mateix. César Gutiérrez, autor de Bombardero, el llibre que he comprat fa escasses hores i que pel que es veu està revolucionant la literatura peruana actual, corre per aquí. No li faré firmar, no. També sento a dir que hi ha un músic reconegudíssim al Perú, en Madueño, i una presentadora jove però ja mítica de TV. Altres, tot i no presents, com Joaquín Sabina, ja saben el gust que tenen les delicioses olives negres de mida bèstia bullides i marinades amb un què-sé-jo (tan) especial, o com les gasten els sangúches de jamón del nord del país, d’aquest país, potser a mig camí entre el pernil dolç i el salat de les contrades catalanes, tot barrejat amb ceba i ají, que no puc deixar d’engolir a cada visita que faig al Juanito. “Uno, por favor”, no resisteixo a la temptació, un dels motius pels que he vingut, de fet.

Cent-vuitanta graus més a l’esquerra, en girar-me des de la meva posició inicial, diviso una cara coneguda. De fa pocs dies, vull dir. Ens sonriem com si fos de tota la vida. Se m’apropa. Em diu, al cap d’una estona de loquacitat compartida, que el Juanito és considerat, després de la Bodeguita del Medio de L’Havana, el millor bar del món. “Es cierto, catalán”. Jo no ho dubto, amigo. És més, no he estat mai a Cuba, per la qual cosa el Juanito li pren el lloc a la bodeguita i es col.loca a dalt de tot, en pole position. Amb franquesa, no m’atreviria a dir el millor, em resulta agosarat. Em quedo amb un simple m’encanta, i no vull dir-ho de cap altra manera. Que Déu n’hi do l’atmosfera que respiro aquí… m’embriaga d’oxigen, i històries, només penetrar-la.

Juanito on action part two
Foto per: Ramtyns (Flickr)

M’oblidava de l’altre costat, darrere meu, la barra, on els germans Casusol, fills del fundador -que per cert encara viu i s’acosta a la centena-, serveixen i tracten la clientela amb coneixement, habilitat i actitud. Si en coneixes a un, els coneixes a tots. Almenys és la sensació que tinc. “Cómo le va, amigazo?”, he sentit només posar un peu a dins del local. Era per a mi, i venia d’un d’ells.

Una botella de Rosé de nom Antaño que veig patint en una lleixa sembla indicar-me l’adjectiu que podria posar a aquest bar, en cas que fos necessari i sense que això el fes menys vàlid per a la vida moderna. Però com que no ho és, de necessari, el millor adjectiu que se m’acudeix, igual que el millor verb, el millor subjecte, el millor predicat i, en definitiva, la millor frase, és el de dir-se Juanito, el de ser com és, el de ser qui és… “Tenga, sus cinco soles de vuelto”. Gràcies, i llarga vida!

Lima, gener de 2009.

Bar Juanito. El trobaràs, si vols, a Avenida Grau 274, Barranco, Lima, Perú.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s