Category: Musique!
Manliftingbanner
Aquest dissabte el mite hardcore Manliftingbanner torna a Barcelona (si no m’equivoco, l’última va ser el 99 a Garatge). Records, amics, comunisme, tupa-tupa. I aquí el què Dennis Lyxzén de Refused opina sobre Manliftingbanner:
You said that music got you into politics. Which bands are responsible for that?
Before I learned about hardcore I found out about punk. Bands like The Clash and Dead Kennedys got me interested in left wing politics. But it wasn’t till I found out about Born Against and most importantly ManLiftingBanner that I really became more political myself. Especially ManLiftingBanner was a big influence to Refused, most people don’t seem to know that. But to hear of a European straight edge band with communist ideas, that was so inspiring to us. That really fuelled me and the other guys to do a band as well.
(And I feel fine)
-
Vic Chesnutt. It’s the end of the world as we know it (and I feel fine). Cover de REM, per un dia assenyalat.
-
L’hora del single
Cada cert temps -ring- sóna el timbre. I genera un moment que ho atura tot, excepte la música.
País
L’adolescència és aquell país llunyà on tornes i tornes i tornes, sense alternativa:
-
-
-
Little bribes
> Death Cab for Cutie – Little bribes
Aquí, la música m’atrau, la imatge més. Escoltat i vist a Artfutura (video de Ross Ching).
Monotema
No en tinc altre, de tema: Que REFUSED tornin i ho facin avui a Razzmatazz 1 (la gran!). Que aquesta vegada jo no hi vagi, després dels concerts/lliçons de Garatge Club a finals dels noranta i del Primavera aquest mateix any. Que Duff McKagan, llegendari baixista de Guns’N'Roses, els dediqui un super-post al seu blog, amb elogis d’aquesta magnitud: “it’s a standout that ‘The shape of punk to come’ should be on every rock fan’s all-time top-10 list”. Que arribin a un reconeixement (aquest o aquest, en són només un exemple) que a la seva època només van tenir en cercles molt reduïts.
Jo no sé què els fa ara més interessants que fa quinze anys -quan eren sens dubte el grup de la meva joventut- i com deu haver canviat el món des de llavors -tot i que m’ho imagino-, però me n’alegro molt.
I per “canviar” una mica de tema, aquí un dels temes del grup actual de Dennis Lyxzén, vocalista de REFUSED. Allà on va, triomfa…
> Invasionen – Förlorad
Retrobaments
A causa de l’interès que ha renascut dins meu gràcies al peregrinatge del meu amic Xavi pel nord del nord, anys després torno a retrobar-me, musicalment, amb Sara Almgren, guitarrista de les molt mítiques Doughnuts i The (International) Noise Conspiracy. Gràcies, Xavi. Això és Umeå en estat pur.
> Masshysteri – Dom Kan Inte Höra Musiken
Silence
“With our silence, we vote for continuation“
Paraules de Refused escrites el 1995 que avui segueixen resultant tant referencials com necessàries i que avui, passades les 00am, sonaran -no ho dic per dir!-, eixordadores, al Parc del Fòrum de BCN.
-
La Pedra Filosofal, Primera Persona i Barcelona Poesia
-
1. LA PEDRA FILOSOFAL
Recupero aquestes paraules profètiques del 2007 de Jorge Valdano, que jo posava en aquest blog el maig de 2009 en motiu del triplet blaugrana, i que ara em serveixen d’agraïment i comiat en tercera persona al treball fet per en Pep, ja mite del barcelonisme:
“Quiero que me digan qué equipo del mundo tiene las cosas tan claras como el Barça. No hay ninguna parte del mundo donde un equipo toque hacia atrás y la gente aplauda, porque la gente está instruida en el tema y sabe que van para atrás para hallar un camino más claro hacia otro lado. El día que no esté Cruyff hay algún otro loco dando vueltas por ahí que se llama Guardiola y al que habrá que escuchar porque tiene la piedra filosofal en el bolsillo”
(Jorge Valdano, a El Mundo Deportivo, el 13 de març de 2007)
-
2. PRIMERA PERSONA
Aquí l’himne, escrit per Joe Crepúsculo i Manolo Vázquez, del Primera Persona. Cançó primaveral, ingènua, senzilla. Cançó que em motiva.
-
3. BARCELONA POESIA
“La poesia es contagia com un virus i s’escampa com el pol.len, creua totes les fronteres legalment o il.legal, és incontinent: amplia el camp de batalla. Que traspassi el llibre, que surti del claustre, que guanyi el carrer: que sigui la poesia un elitisme per a tothom”
(extret del fulletó de programació de Barcelona Poesia, i imagino que escrit per Martí Sales i Eduard Escoffet, directors del festival)
-
-
Idili
(David Sandstrom, bateria de Refused, ensenyant el seu braç hardcore a fora de la Sala Garatge, ja mítica en aquell moment. Barcelona 1996. Foto: Puig)
-
Ara que Refused tornen a ser-hi, vull explicar el meu mini affaire amb ells: vaig mantenir un idili amb Refused durant molts anys de la meva joventut. Aquest idili es basava en una relació d’amor exclusiu, gelós i pretesament etern. Durant molta part d’aquest idili vaig sentir-me infinitament més aprop de la ment i el cos de Dennis Lyxzén -cantant- que dels de David Sandström –bateria-, situació que amb els anys i les canes, o les canyes, es va anar capgirant a mesura que el primer omplia els camps del seu currículum amb lletra Helvetica mida 12 amb The (International) Noise Conspiracy i l’altre, el segon, transitava per terrenys més soterrats però diria que infinitament més creatius, amb perles com “Cocaine in your Cola”. A vegades passa que ens fem una mica més grans, i l’amor resulta una mica menys exclusiu i etern. I canviem d’ídols, i els idilis muten, com la cocaina en contacte amb Coca Cola (no cal ni fer la prova per saber-ho). Ens veiem al Primavera.
-
